Alimentació Sostenible

Una estratègia alimentària urbana és a la vegada el resultat i el procés mitjançant el qual una ciutat visualitza la transformació del seu sistema alimentari i esboça com farà realitat aquests canvis. Apel·la a la necessitat d'acció col·lectiva, de teixir sinergies, d’involucrar noves i diferents capacitats de transformació, incloure diversitat de veus i coneixement, superar reptes i incrementar l'ambició front a les emergències ecològiques i socials que afrontem.

Una Estratègia d’Alimentació Sostenible situa l'alimentació sostenible en l'agenda urbana, construeix sobre els esforços i coneixements existents i crea noves sinèrgies gràcies a la connexió de diferents agents. A més, crea un marc conjunt de treball que dóna estabilitat en el temps més enllà de canvis en les institucions i en les entitats particulars, permetent així planificar accions a curt i llarg termini.
 

• Fixar una visió compartida i grans objectius de ciutat, alineats amb ODS i amb els compromisos internacionals.
• Alinear la visió i els objectius amb una àmplia representació dels agents de la quíntuple hèlix alimentària, dels diversos àmbits socials i fases de la cadena alimentària que assumeixin el compromís de treballar cap a la transformació del sistema alimentari.
• Teixir complicitats, enfortir relacions i facilitar l’enxarxament d’agents. 
• Identificar línies de treball, possibles mesures i projectes compartits, agents claus a mobilitzar, riscos i alertes, i exemples vius.
• Impulsar un espai de governança, coordinació i treball compartit per a la implementació de l’estratègia.
   

S’ha dissenyat aquest procés tenint en compte que cal donar veu a diferents agents vinculats a l’àmbit de l’alimentació sostenible. Per això al procés hi ha representants de l’anomenada quíntuple hèlix alimentària (les administracions públiques, el sector privat, el món acadèmic i de la recerca, la ciutadania i les seves organitzacions i els mitjans de comunicació), així com dels diversos sectors (salut i benestar, medi ambient, justícia social, cultura i educació, i economia) i fases de la cadena alimentària (del camp al plat). 

El procés comptarà amb diversos espais de treball, com ara 3 trobades del Plenari de ciutat de l’alimentació sostenible, 8 trobades de tipus sectorial i temàtiques i entrevistes amb agents claus, entre altres. A més, a la primavera es realitzarà un procés participatiu obert al conjunt de la ciutadania, per contrastar els objectius estratègics que resultin del procés.

La diagnosi “Com s’alimenta Barcelona?” ha sigut elaborada per fer un retrat i una caracterització del sistema alimentari de la ciutat de Barcelona a partir de les dades empíriques disponibles. Aquesta diagnosi serveix de punt de partida per poder definir una visió compartida i poder identificar els principals reptes a l’hora d’assolir aquesta visió.

Aquí pots trobar el document complet i aquí el Resum executiu.

Tal i com s’indica a l’informe Alimentació sostenible: Manual per a ciutats, l’alimentació sostenible consisteix a alimentar tota la població d’una manera que beneficiï  les persones, el planeta i els territoris. Per a això, cal produir, transformar, vendre, comprar i consumir aliments creant prosperitat, promovent la justícia social, cuidant, conservant i regenerant els nostres recursos i ecosistemes, així com salvaguardant la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se també de manera justa, sana i sostenible.

Un sistema alimentari sostenible crea prosperitat, promou la justícia social, preserva i regenera els recursos naturals i els ecosistemes, i salvaguarda la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se de manera sostenible.

L’alimentació sostenible és: 

• Bona per a les persones. Assegura a tothom els recursos necessaris per produir, consumir i gaudir aliments segurs, sostenibles, saludables i gustosos, que ens permeten tenir una vida plena. Té present que també s’inclouen les persones que necessiten més recursos o acompanyament.
• Bona per als territoris. Promou economies locals diversificades i pròsperes, que garanteixen el benestar de les persones treballadores i distribueixen beneficis de manera equitativa. Posa en valor les dietes i els coneixements gastronòmics tradicionals. Celebra la diversitat de cultures que conviuen al nostre territori, genera relacions positives entre el medi urbà i el rural, i entre el Sud i el Nord globals.
• Bona per al planeta. Produeix, transforma, ven, compra i elimina els aliments preservant i regenerant els recursos naturals i els ecosistemes. Contribueix a frenar la crisi climàtica, assegura el benestar dels animals i fomenta la biodiversitat.