Vincle amb els territoris
Barcelona és una metròpolis on es consumeix una gran quantitat d’aliments, la majoria dels quals procedeixen de fora del seu territori. Fins fa pocs anys, aquest proveïment s’ha realitzat sense tenir en compte les conseqüències dels impactes ecològics i socials de les cadenes de subministrament que ens alimenten.
Així mateix, l’entorn urbà està molt poc connectat amb els espais encara existents a la metròpolis i al seu entorn on es produeixen els aliments. De fet, des del 1956 s’han perdut el 80% dels terrenys agrícoles a les valls fluvials i als espais de muntanya de l’àrea metropolitana de Barcelona. Durant l’any 2021, en el qual Barcelona exercirà de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, tenim una molt bona oportunitat per capgirar aquest escenari i posar en relleu els vincles que hi ha entre el món urbà i el món rural.
Serà igualment una oportunitat per avançar en la protecció dels espais productius dels territoris que configuren la metròpolis de Barcelona. Actualment trobem espais protegits, com el Parc Agrari del Baix Llobregat o l’Espai Agrari de Gallecs, però n’hi ha d’altres, al Maresme, al Vallès, al Garraf, a Collserola o al Montnegre, que també necessiten més protecció i millorar la seva gestió. D’aquesta manera podem reforçar la resiliència dels sistemes alimentaris locals cap a un model basat en la sobirania alimentària.
A banda, la capitalitat també ha d’ajudar a visibilitzar les grans desigualtats que hi ha en l’accés a l’alimentació sostenible a la ciutat real, la de les interdependències quotidianes i la que millor pot fer front als reptes de futur i, sobretot, evidenciar la necessitat de treballar amb visió de conjunt. La qüestió alimentària interpel·la tot el territori de la regió metropolitana de Barcelona i exercir de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible pot ser un catalitzador per posar-ho en relleu, en particular en els àmbits de la gastronomia o el turisme.
De totes maneres, l’aposta per enfortir les polítiques alimentàries continuarà més enllà del 2021. L’alimentació sostenible aporta resiliència, prosperitat i elements per a la millora de la cohesió social i és per aquest motiu que serà un dels eixos centrals del Compromís Metropolità 2030, l’estratègia de la regió metropolitana per al 2030.
Entre les institucions que treballen a favor de l’alimentació sostenible hi ha el Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), una associació privada sense ànim de lucre —promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona—, que identifica les necessitats i potencialitats del territori a mitjà termini, preveu les tendències i amenaces i fa propostes per afrontar el futur en les millors condicions.
En l’actualitat, el PEMB impulsa el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” per a l’elaboració de l’estratègia de la Barcelona metropolitana del futur: el Compromís Metropolità 2030, entre d’altres qüestions, preveu donar una resposta conjunta sobre com ha de ser el nostre model alimentari agafant com a base la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.
En l’elaboració del Compromís Metropolità 2030, el PEMB ha establert cinc principis que serveixen de guia i donen coherència als projectes i les accions que preveu la nova estratègia:
- Metròpolis dels 5 milions. De la mateixa manera que l’any 2000 la planificació estratègica va fer el salt de la ciutat de Barcelona al que avui és l’AMB, en la nova estratègia s’hi incorpora el conjunt del territori metropolità, la ciutat real: la metròpolis dels 5 milions, la regió metropolitana de Barcelona (RMB).
- Reducció de les desigualtats. S’adopta com a objectiu central la reducció de les desigualtats i de la segregació urbana, en un context d’emergència climàtica i el món postpandèmia.
- Quíntuple hèlix. En l’elaboració de l’estratègia s’aposta per un procés de reflexió i actuació col·lectiva en el qual participen: Administració pública, acadèmia/recerca, sector privat, ciutadania i mitjans de comunicació.
- Proactivitat i positivisme. Es fixen objectius ambiciosos i transformadors, però també clars i mesurables, per assolir en l’horitzó temporal del 2030, en forma de missions.
- Treball col·laboratiu i inclusiu. Les organitzacions implicades en el procés però també la ciutadania en general en seran les protagonistes. L’objectiu? Entendre, atendre i incorporar diferents mirades sobre el desenvolupament metropolità, recollint una àmplia diversitat de visions, coneixements i interessos.
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) també treballa des de fa temps per una alimentació sostenible.
L'AMB és la institució de govern local i administració pública de l'àrea metropolitana de Barcelona, una gran conurbació urbana formada per un total de 36 municipis. La seva constitució com a administració pública es va fer al 2011, d'acord amb la Llei 31/2010, substituint a diverses entitats que la precedien.
L'AMB té competències que incideixen fortament en diverses dimensions de sistema alimentari metropolità; com ara el territori i l'urbanisme, la mobilitat, l'habitatge, el medi ambient i la sostenibilitat, la gestió de l’aigua i els residus, el desenvolupament econòmic i la cohesió social.
Jordi Salinas – AMB
Dins d’aquest marc estratègic metropolità, neix la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), fruit d’un procés de col·laboració i cocreació en el qual han participat més d’un centenar d’entitats i persones durant els anys 2017-2019.
La carta és un instrument de coordinació estratègica per al desenvolupament de polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana. Dona suport i reforça els processos que s’esdevenen a escala local per a la transició cap a un model de més sobirania alimentària, que enforteixi la resiliència d’un sistema alimentari més just, segur, sostenible i saludable, format per criteris socials, ecològics i de proximitat.
L’adhesió a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona suposa la vinculació de les institucions i organitzacions signants amb el Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes i la voluntat de col·laboració en el bon desenvolupament de les activitats associades al projecte Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.
Els objectius de la CARM
Facilitar la participació i la governança per crear una base social i institucional implicada.
- Repensar els sistemes alimentaris des d’un enfocament holístic que tingui en compte l’alimentació com un dret dels territoris i de les persones, situant la cura de la vida i les persones al centre.
- Considerar la major diversitat i la pluralitat d’actors del sistema alimentari en clau de quíntuple hèlix: les administracions públiques; el sector primari productiu (pagesia i primera transformació alimentària) i les empreses del cicle alimentari; les universitats i la recerca; la ciutadania i les seves organitzacions, i els mitjans de comunicació.
- Identificar i transformar experiències de bones pràctiques en programes i polítiques públiques.
- Explorar i facilitar la constitució d’espais o marcs propis de governança i transparència.
- Generar coneixement, discurs i imaginari en una estratègia de comunicació i sensibilització coordinada.
Defensar un medi agrari viu que impulsi la producció local i el seu valor social i ecològic.
- Protegir, recuperar i dinamitzar el sòl agrícola.
- Defensar la pagesia assegurant-ne la viabilitat econòmica, ecològica i social.
- Fomentar els circuits de comercialització de proximitat.
- Investigar i implementar sistemes logístics que facilitin la distribució conjunta dels productes agroalimentaris de proximitat.
- Promoure l’agricultura social, que dona suport a l’agricultura urbana, pels seus beneficis per a la cohesió social.
Prioritzar l’equitat social i econòmica davant la crisi climàtica i el món postpandèmia.
- Democratitzar l’alimentació en funció d’un principi de justícia social que garanteixi les condicions d’accés de tota la població a una alimentació sana, equilibrada i saborosa.
- Apoderar i sensibilitzar la ciutadania cap a uns models de consum i estils de vida més saludables, responsables i sostenibles.
- Posar en relleu el potencial estratègic i el compromís de la indústria alimentària i del sector agrari en termes d’innovació social, economia circular i desenvolupament territorial sostenible.
- Sensibilitzar en la prevenció de residus, la cultura de l’aprofitament i l’horitzó residu Zero.
