Alimentació Sostenible

Les abelles són un dels grups de pol·linitzadors més importants i alhora força desconeguts. Aquesta xerrada pretén ser un aparador a la vida de les abelles, i també una oportunitat per entendre el paper que tenen aquests insectes junt amb els hostes, les plantes, en l’equilibri ecològic del planeta. I és que la humanitat s’enfronta a un problema inquietant: el declivi de les abelles. És un tema del qual cada vegada es parla més, i del qual no podem restar al marge com a Museu de Ciències Naturals. Les causes són múltiples i íntimament lligades a la llarga lletania d’alteracions al medi que ha produït l’activitat humana. És l’hora d’entendre què hem fet malament i traçar un guió de bones pràctiques que ens serveixi per recuperar la biodiversitat perduda.

Aquesta activitat és una dinàmica amb mandala, en què extraurem conclusions de com ha anat aquest any l’agricultura urbana, cap a on hem avançat, cap a on no, cap a on anem i la importància que té l’agricultura dins la ciutat, amb la participació de diferents persones vinculades a l’agricultura urbana, i també d’altres que ens ajudaran a connectar amb el cos.
L’activitat serà participativa i oberta perquè el públic aporti els seus desitjos i materials al mandala. Ritual de tancament i obertura de l’any, ja que hem tingut molts moviments en l’agricultura urbana.

El cinturó agrícola metropolità és la concreció sobre el territori de la necessitat —esperonada pel canvi climàtic i la crisi de biodiversitat— d’un abastiment de proximitat sa, saludable i sostenible. Parteix de l’àrea metropolitana i inclou tota la regió metropolitana; es construeix down-top, partint de la visió, ja assumida per alguns ajuntaments, que ens cal preservar o crear un cinturó agrícola a cada municipi. Parlem, doncs, d’un cinturó de cinturons.

Els dos grans reptes que l’han de fer possible són l’accés als recursos productius i la garantia de preus justos. I a aquesta reivindicació de “preus mínims pels aliments i preus màxims per la terra” s’hi suma la importància vital d’adoptar, a gran escala, pràctiques agronòmiques saludables, mitigadores i regeneratives. Això implica que les ajudes a la pagesia han d’estar necessàriament ecocondicionades, però també que han de ser assumibles per tothom, no només pels grans productors.