Alimentación Sostenible

Què cal tenir en compte per crear i gestionar el teu banc de llavors des de casa o des de l’hort. Com es fa la selecció natural de les llavors, com les conservem i com les gestionem.  

El fet de crear un banc de llavors és una iniciativa que enforteix la sobirania alimentària. Recuperar les llavors és un acte d’empoderament per no dependre dels lobbies agroindustrials.

Un banc de llavors contribueix a recuperar les llavors tradicionals i augmentar la biodiversitat que s’està perdent any rere any. És una activitat pedagògica per reivindicar la gran tasca de la pagesia i com contribueix a una alimentació saludable i sostenible a les nostres llars.

“Repoblem” és una iniciativa a les xarxes socials per connectar pobles que pateixen despoblament i persones amb ganes de viure al poble.
Des de “Repoblem” es difonen crides i ofertes d’ajuntaments que volen atraure habitants, ofertes de cases, traspassos de negocis i ofertes de feina en pobles o comarques que pateixen despoblament; també es fa difusió de les crides fetes per persones que busquen un lloc al món rural per engegar o modificar el seu projecte de vida. En definitiva, fer que les xarxes socials actuïn com a tals: una xarxa per connectar persones i pobles per contribuir a revertir el despoblament i reequilibrar el país, de persones, serveis, activitats, infraestructures i pes polític.

A través de la preparació de plats típics senegalesos explicarem la situació de la indústria pesquera del país, i traslladarem la necessitat de crear altres models de consum responsable amb el medi i les persones. 

El menú que es servirà és: - 2 wraps (verdura o pollastre) - Plat d’arròs - 1 suc de 200 ml (Bissap o Ginger) - 2 begnes

Us informem que no podem garantir que els menjars que se serveixen en aquest esdeveniment estiguin lliures de substàncies que puguin causar algun tipus d’al·lèrgia o intolerància alimentària.

Interdependència, simbiosi i antagonisme. Una aproximació a la producció alimentària des del context rural i des del context urbà. 

Ruralitzar l'àmbit urbà en una triple dimensió: productiva, ambiental i de valors. Entendre els espais urbanitzats també com a espais naturals productors de biodiversitat, salut i aliments. Entendre l'àmbit rural com un lloc de vida i per donar vida, no un lloc de consum ni per a ser consumit, sense sentir-nos vinculats d’una manera real als seus valors i ritmes.

Vols descobrir com construir un hort comunitari en contraposició amb el model convencional de parcel·les individuals?
Partint de l’experiència de l’hort PiA, es buscarà fomentar un debat sobre ruralitzar la ciutat.
Inclou projecció d’imatges.

Explicarem com des de les primeres civilitzacions, la gana i l’escassetat d’aliments han fet de motor en la lluita per la millora de les condicions de vida i pels drets socials de les persones.

L’anomenen “or blau”. La demanda d’aigua s’està multiplicant per tot en planeta. Al 2050, un de cada quadre habitants del planeta viurà en un país amb problemes de sequera, creant les condicions ideals per un nou mercat… Goldman Sachs, HSBC, UBS, Allianz, Deutsche Bank, BNP. Bancs, fons d’inversió i fons de previsió estan corrents en invertir bilions d’euros en qualsevol sector relacionat amb l’aigua. Ha començat un monopoli real. Des de Califòrnia fins a Austràlia, des de Nova York fins a Londres via Marsella, investiguem la mercantilització de l’aigua. S’estan establint noves relacions de poder i l’accés a l’aigua es veu amenaçat.

Una batalla lliurada en molts fronts: ideològic, polític, medioambiental, i per suposat, econòmic.

El destí dels 10 bilions d’habitants del món depèn del seu resultat.

Veure tràiler

Una orquestra única al món, la Vegetable Orchestra, toca instruments fets amb verdures i hortalisses fresques. L'ús de diversos instruments vegetals configura un univers musical i estètic únic. La Vegetable Orchestra aborda els estils musicals més diversos, fusionant gèneres des de la música electrònica fins al jazz. Els nous instruments generats determinen el so final. Un concert de la Vegetable Orchestra apel·la a tots els sentits.

Àpat guiat per descobrir com la cuina basada en productes locals i plantes silvestres comestibles és bona, divertida i, alhora, imprescindible. Explicarem el perquè de cadascun d'aquests plats, com han estat elaborats, quines són les característiques dels ingredients que els componen, quins són els usos que tradicionalment es donaven a les espècies emprades, i quin és el seu potencial a la cuina (i al camp) d'avui dia.

Les plantes silvestres seran les protagonistes de cada plat. Començarem descobrint quines plantes s’amaguen dins l’amanida de plantes silvestres amb xarop de pi, seguirem amb un tast de coques de recapte amb verdures de varietats agrícoles tradicionals (carbasses, espinacs cebes…), plantes silvestres (verdolaga, blets, lletsons…) i formatges de proximitat. Acabarem amb un tast de coques dolces (brownie de garrofa amb rementerola, coca d’ametlla amb sajolida i crumble de poma amb marialluïsa), acompanyat per una ratafia casolana o un xarop de saüc i mores per als més joves.

L’àpat és apte per a vegetarians.

Us informem que no podem garantir que els menjars que se serveixen en aquest esdeveniment estiguin lliures de substàncies que puguin causar algun tipus d’al•lèrgia o intolerància alimentària.

El cinturó agrícola metropolità és la concreció sobre el territori de la necessitat —esperonada pel canvi climàtic i la crisi de biodiversitat— d’un abastiment de proximitat sa, saludable i sostenible. Parteix de l’àrea metropolitana i inclou tota la regió metropolitana; es construeix down-top, partint de la visió, ja assumida per alguns ajuntaments, que ens cal preservar o crear un cinturó agrícola a cada municipi. Parlem, doncs, d’un cinturó de cinturons.

Els dos grans reptes que l’han de fer possible són l’accés als recursos productius i la garantia de preus justos. I a aquesta reivindicació de “preus mínims pels aliments i preus màxims per la terra” s’hi suma la importància vital d’adoptar, a gran escala, pràctiques agronòmiques saludables, mitigadores i regeneratives. Això implica que les ajudes a la pagesia han d’estar necessàriament ecocondicionades, però també que han de ser assumibles per tothom, no només pels grans productors.

Les abelles són un dels grups de pol·linitzadors més importants i alhora força desconeguts. Aquesta xerrada pretén ser un aparador a la vida de les abelles, i també una oportunitat per entendre el paper que tenen aquests insectes junt amb els hostes, les plantes, en l’equilibri ecològic del planeta. I és que la humanitat s’enfronta a un problema inquietant: el declivi de les abelles. És un tema del qual cada vegada es parla més, i del qual no podem restar al marge com a Museu de Ciències Naturals. Les causes són múltiples i íntimament lligades a la llarga lletania d’alteracions al medi que ha produït l’activitat humana. És l’hora d’entendre què hem fet malament i traçar un guió de bones pràctiques que ens serveixi per recuperar la biodiversitat perduda.

Aquest fòrum de debat girarà al voltant dels drets socials en el camp alimentari. Com es pot transitar cap a un model que els respecti?

El dret a l’alimentació és un dret bàsic per a la vida i està vinculat a molts altres drets socials. Tanmateix, actualment, el model alimentari és insostenible socialment, ja que no garanteix l’accés a una alimentació adequada per a tothom, i, a la vegada, genera vulneracions de drets.

En aquest fòrum de debat, diferents persones vinculades al món agrari parlaran sobre les seves experiències, les vulneracions de drets que es produeixen en origen però també al llarg de tota la cadena alimentària, i els impactes globals del sistema alimentari industrial. A més, es posarà èmfasi en les alternatives possibles al sistema alimentari globalitzat, i sobre com fer la transició, tant al camp com a la ciutat, per avançar cap a la sobirania alimentària amb justícia de gènere.

Presentació del projecte Alimenta, que té com a finalitat construir un nou escenari basat en la col·laboració publicosocial: cooperació i treball en xarxa entre l'Ajuntament de Barcelona, les entitats socials i el teixit empresarial alimentari de la ciutat.

Independentment que la legislació la reconegui explícitament (la Constitució espanyola no ho fa), històricament la gestió dels recursos alimentaris forma part de les responsabilitats de les autoritats, que la combinen amb les polítiques d’aprovisionament i exportació, el racionament, l’assistència social, la regulació dels mercats d’aliments, etc. La finalitat és garantir a la població l’accés a un mínim de subsistències, fins i tot en les situacions d’escassetat, que garanteixi a tots els membres de la societat una vida decent i digne. Al llarg de la història, la legitimitat de les revoltes de la fam posa de manifest que la gestió quotidiana de la subsistència és un repte permanent entre governants i governats.

Prop de 2.200 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable, malgrat viure a prop de rius, llacs o aqüífers. Alhora, en convertir l’aigua en valor financer cotitzat als mercats de futurs, augmenta la dificultat d’aquest accés i s’incrementa la vulnerabilitat de milions de persones. Pedro Arrojo Agudo, relator especial de l’ONU sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, ens ofereix un missatge gravat especialment per a la Setmana, en què ens relata els reptes que afronta la humanitat amb relació a aquest bé indispensable per a la vida.