Peix de rebuig

Les xarxes de pesca d’arrossegament atrapen tots els éssers vius que troben, però molts d’ells no tenen interès comercial i es calcula que un 50% del que es pesca amb aquesta pràctica es retorna al mar, mort. Per tant, la pesca d’arrossegament suposa un malbaratament natural i econòmic i posa en perill la continuïtat de la vida als oceans.

D’altra banda, per desconeixement, moltes persones fan un consum poc diversificat del peix, provocant una càrrega de pesca sempre sobre las mateixes espècies i fomentant el rebuig d’ aquelles que, per falta de informació, tenen poc valor de mercat.

  • Algunes de les espècies de les que parlem són la bròtola, el besuc blanc, la rata, la morruda, l’aranya de cap negre, l’escatós, el garneu... Són peixos 100% de proximitat, locals,  que venen de les nostres llotges i que són molt més frescos i nutritius que altres peixos importats.

  • Fomentant el consum d’aquests peixos no només aconseguim ajudar al teixit de pescadors del nostre país, sinó que ajudem a aconseguir un comerç mes just i a disminuir la pressió sobre els nostres mars.

  • El valor nutricional del peix pot variar tant en funció de l’espècie com de l’època de captura, si parlem de peix salvatge, com és el cas. 

    El nutrient més variable són els greixos. Així, la diferència entre un peix magre o blanc respecte un de blau o gras pot ser de 70 a 200 Kcal per cada 100 grams, i fins i tot pot variar dins de la mateixa espècie, en funció de l’edat del peix i de l’època de pesca. 

    Per tant, quan parlem del valor nutricional del peix hem de destacar l’aportació de proteïnes de bona qualitat i del millor perfil de greixos. Són una font d’àcids grassos essencials del tipus omega-3, que ajuden a prevenir les malalties cardiovasculars. A més, aporten vitamines del grup B i vitamines A i D, i són rics en minerals, com ferro, iode, fòsfor, etc.

  • Dues maneres de cuinar el peix de rebuig

    • Sopa i fumet: Són peixos molt gustosos que poden servir-nos per fer una sopa o preparar un fumet.
    • Fregit: Són fàcils de enfarinar i fregir. Tenen molt de sabor i textura, però en algunes espècies, com la rata i l’aranya, cal vigilar i retirar-ne l’aleta dorsal, ja que punxa força. El peixater serà el millor conseller.

            

  • Peix comestible que es llença al mar abans d’arribar a port, ja que es tracta d’exemplars sense valor comercial, moltes vegades degut al poc coneixement o costum que tenim de consumir-lo. Xefs i universitats treballen per revalorar aquests peixos i, com a persones consumidores de peix, us animem a ser més atrevides i optar per aquests peixos menys coneguts que us aportaran bons nutrients, sabors i aromes intensos de mar. El més fàcil és fer un brou o fumet (amb espines, pell i caps o peixos sencers si són petits) amb restes de verdures i llorer (després es passa pel xino) i aquest es pot servir com a sopa amb arròs o bé pot emprar-se com una deliciosa base per preparar cremes, risottos de marisc i salses.