Alimentació Sostenible

Des del passat mes de gener, l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), ha estat treballant en l’Estratègia d’Alimentació Saludable i Sostenible Barcelona 2030, el full de ruta a seguir per aconseguir un sistema alimentari més sostenible a la ciutat durant els pròxims 8 anys. Per saber més sobre aquest document, com ha estat el procés, o quina serà la seva continuïtat, parlem amb l’Amaranta Herrero, sociòloga, enginyera agrícola i una de les responsables de posar l’alimentació sostenible a l’agenda política de Barcelona.

Per què Barcelona necessitava elaborar una estratègia d’alimentació saludable i sostenible?

El sistema alimentari dominant és un sistema agroindustrial, intensiu i globalitzat que comporta molts problemes socials i ecològics. Cada vegada és més evident la necessitat de canviar aquest sistema alimentari i les ciutats, que consumeixen més del 70% dels aliments produïts al món i concentren més de la meitat de la població mundial, tenen un paper clau. Barcelona, amb aquesta estratègia alimentació saludable i sostenible dibuixa el seu full de ruta dels propers 8 anys per transformar el sistema alimentari de la ciutat.

Què trobarem en aquest full de ruta?

L’estratègia aglutina desenes de projectes de la ciutat que ja existeixen i que ja treballen en una direcció transformadora, però sobretot permet sumar accions necessàries per al futur amb una projecció temporal, que poden ser un cercle virtuós de transformació.
Per això, en aquest document, entre d’altres, trobem una descripció dels 9 objectius que s’han consensuat, les 54 línies de treball i les 265 actuacions que s’han identificat. També, una descripció del marc d’implementació i uns propòsits quantitatius que ens agradaria arribar al 2030.

Com ha estat el seu procés d’elaboració?

Ha estat un procés participatiu molt ampli. En total, han participat més de mil persones i un centenar d’entitats. S’han organitzat 23 sessions de treball i també una consulta ciutadana en línia que va recollir 834 aportacions. I una altra dada important que evidencia un fort component de gènere en el procés d’elaboració: el 77% de les participants han estat dones.

L’alta participació de dones en el procés crida l’atenció. Per què creus que ha estat així?

Penso que té a veure amb el fet que l’alimentació és molt de la vida quotidiana i de les cures, i molta de la gestió alimentària l’han fet i la fan encara majoritàriament les dones. La relació entre el menjar i les dones ha estat molt marcada i molt construïda pel rol que han tingut les dones en tot el que és la planificació, el proveïment, la cuina… També, al revés. L’alimentació ha tingut molt pes a l’hora de donar forma a la identitat de les dones, tant pel que fa als seus cossos. Tota l’àrea de vincle entre alimentació i salut també està molt feminitzada.

I pel que fa a la representativitat, com s’ha aconseguit que sigui tan àmplia?

Per aconseguir-ho es van triar agents de la quíntuple hèlix alimentària, amb representants de l’administració pública, l’empresa privada, la societat civil organitzada, el món científic i els mitjans de comunicació. També, representants de tota la cadena alimentària, des del sector de la distribució, el comercial, consumidores, entitats que treballen en la gestió de residus, etc. I finalment també, representants dels diferents àmbits relacionats amb l’alimentació com són la salut, la cultura, l’economia, els drets socials o l’ecologia. L’objectiu era tenir aquesta triangulació d’agents.

I partir d’ara com seguir treballant?

Ara tenim aquest document coproduït que és una estratègia de ciutat, no una estratègia de l’Ajuntament de Barcelona, que serà utilitzable per la multiplicitat d’agents de la ciutat que treballen en temes d’alimentació sostenible.

Com es donarà continuïtat a l’estratègia?

Es crearà una estructura de governança, un espai participatiu, que és l’acord de ciutat, que vetllarà per al seguiment i el compliment de l’estratègia. De fet, un dels aspectes més destacables d’aquesta estratègia és precisament això, que generarà un òrgan de participació reglat, un espai formal de representació a la ciutat.

Pel que fa als propòsits que caldria assolir l’any 2030. Quins destacaries?

Totes les propostes estan molt en línia amb el que estan fent altres ciutats compromeses. De totes maneres, des del punt de vista del govern municipal, cal destacar un propòsit que cau plenament en la teulada de l’Ajuntament: alinear el 100% de la compra pública municipal amb l’alimentació sostenible. També, és molt interessant que s’hagi posat una xifra a la reducció de la petjada de carboni de l’alimentació a Barcelona. El compromís és reduir-la en un 15% respecte de les dades de 2021.

I pel que fa a la resta de propòsits?

Les competències de l’Ajuntament no són suficients per garantir completament el compliment de la resta de propòsits i cal la implicació d’altres actors. Per aquest motiu, és tan important que sigui un compromís compartit i la creació d’aquest acord de ciutat.

Quins són els reptes que té la ciutat per assolir el canvi del sistema alimentari?

El principal repte és la urgència. En termes ecològics, se’ns acaba el temps per evitar punts de no retorn en els sistemes climàtics. Per això, cal desencadenar transformacions ràpides i efectives que afecten molt un àmbit tant quotidià com és l’alimentació i donar resposta a les diferents problemàtiques que existeixen tant ecològiques, com socials o, fins i tot, de poder.

Com t’agradaria imaginar la Barcelona de 2030?

M’agradaria una ciutat que ha entès que l’alimentació és una clau virtuosa de canvis en positiu. També, que el més accessible, barat i l’opció prioritària, sigui una alimentació sana, justa i sostenible. Voldria una ciutat amb un sistema alimentari que no generi emissions, sinó que ajudi a refredar el planeta, amb consums ecològics i aliments de proximitat, i trobar comunitats amb un teixit social viu, que s’articula a través de les pràctiques alimentàries generant comunitats diverses i empoderades.

L’estratègia ajudarà a fer realitat aquesta Barcelona del futur?

Crec que l’estratègia aporta un relat sobre quina és la problemàtica, la direcció a seguir i les prioritats que cal abordar. I sí, definitivament és un instrument que pot ajudar molt, tot i que no hem d’oblidar que seran necessaris tots els agents per materialitzar les actuacions i les línies de treball que es proposen. També, pot ajudar perquè pot servir d’inspiració. L’Ajuntament ha d’aterrar aquesta estratègia en un pla d’acció dels pròxims dos anys amb actuacions concretes, però també ho poden fer universitats, hospitals, empreses, institucions i qualsevol altre agent, que poden prendre-la com a referència i aterrar-la als seus respectius àmbits.

Aquest instrument és el principal llegat de la capitalitat de l’alimentació sostenible de 2021?

Totalment. Tot i que no només l’estratègia, també els projectes que s’han engegat. Al final l’estratègia és un marc de comprensió d’organització d’aquest procés de canvi.