Més promoció i suport de l’alimentació ecològica a Catalunya
Agents del sector, agricultors i administracions reconeixen els durs reptes de la pagesia a Catalunya i la necessitat de dotar-la de més recursos, al mateix temps que cal promoure l’alimentació ecològica entre les persones consumidores.
En la 30ena edició del Biocultura Barcelona, celebrat al Palau Sant Jordi, es va presentar la II Jornada Professional “Promovent l’alimentació ecològica a Catalunya”. Una trobada professional organitzada des de l’OCAS, l’Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible (formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el l Pla Estratègic Metropolità de Barcelona). En aquesta jornada professional, celebrada el dijous 9 de maig ,es va presentar, d’una banda, una xerrada sobre la situació del sector i les polítiques públiques al respecte, a càrrec d’Isidre Martínez, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A continuació va tenir lloc una taula rodona sobre els reptes i les oportunitats del sector de l’agroalimentació ecològica en l’actualitat, amb la participació de Ferran Berenguer, responsable d’Agricultura i Ramaderia Ecològica d’Unió de Pagesos; Daniel Amella, CEO de Casa Amella i membre de la junta directiva d’Asobio; i David Mas, coordinador del projecte NaturaSI, amb la moderació d’Oriol Urrutia, coeditor de Bio Eco Actual.
“L’alimentació ecològica necessita la implicació de les polítiques públiques”
La trobada va començar a les 5 de la tarda, amb la presentació de la jornada professional a càrrec de Montse Escutia, responsable del departament tècnic i formació de l’Associació Vida Sana, que organitza el Biocultura, i de Lidón Martrat, coordinadora de l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible.
El primer bloc de l’acte, amb la ponència d’Isidre Martínez, responsable de la producció agroalimentària ecològica del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, es va presentar un balanç de l’actual situació de la producció. Algunes dades interessants a destacar van ser la constatació que el sector primari puja, però no així el secundari o el terciari; també es va tractar de com el sector vitícola ha obert la porta a la certificació ecològica o la importància clau del sector dels cereals.
Entre els reptes a afrontar, Martínez destacà la necessitat de disposar del màxim de terra conreable. Un altre repte, en aquest cas el del sector de la fruita ecològica, és el de competir amb el sector tradicional, que genera una producció molt tecnològica i d’alt valor; finalment, cal recuperar les bones dades de la ramaderia ecològica, que durant aquest any 2024 ha caigut un 12%.
El responsable de producció agroalimentària va fer un repàs també a les polítiques dutes a terme des del seu departament des del 2018, amb els objectius de donar conèixer a fons el sector ecològic, recollir propostes participades, donar resposta al Pla d’Acció Europeu i aconseguir que hi participin altres departaments i unitats del govern, com educació, indústria o territori. Algunes d’aquestes iniciatives són la celebració de la Setmana Bio, que enguany compleix la 12a edició, però que encara té el repte de desenvolupar-se més i comptar amb un compromís més ampli per part del sector. També va mencionar els Premis Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica, que promouen accions des de les escoles, així com el suport a la pagesia i la sobirania alimentària.
“Davant el canvi climàtic, l’única opció que hi ha és el bio”
A continuació es va presentar la taula rodona entre Amella, Berenguer i Mas, moderada pel periodista Oriol Urrutia, on es va posar en relleu algunes de les preocupacions del sector en els darrers mesos. Una d’elles és de quina manera pot afectar els petits productors l’aparició del gran consum en el sector bio; també es va parlar de l’excessiva exigència administrativa que se li fa a la pagesia per part de les administracions; la dificultat de treballar en un mercat global; o la repercussió en el sector de les diferents crisis (sequeres, guerres, pujades de preus de l’energia…) que demostren que el sector ha de ser, cada cop més, més autònom i resilient.
Per la seva part, els participants també van aportar possibles vies de futur, entre les quals van destacar la compra pública de producció ecològica local; la regulació del mercat, tot fomentant l’ecològic; la creació d’una taula de tot el sector, inclosos polítics, per posar en valor l’ecològic; o l’aposta decidida per fomentar l’educació de les persones consumidores, començant per les escoles.
El repte d’educar la societat el van compartir transversalment: Berenguer va defensar la necessitat de parlar de decreixement o de recuperar els sabers culinaris per optimitzar el producte ecològic; Mas va reclamar el canvi social, prioritzant un territori on sigui més important regar els camps que no omplir piscines per al turisme. També va expressar la necessitat d’una indústria més activista, amb l’exemple del supermercat Biocoop francès, on ja no porten fruites ni verdures que no siguin de temporada i, per tant, ja no es troben pebrots o tomàquets tot l’any a les seves estanteries.
El resum d’aquesta jornada és que, davant d’un dels reptes més importants com és el canvi climàtic, l’única opció sostenible és el bio. Per posar un exemple, el 75-80% dels aqüífers a Espanya estan compromesos per purins o contaminació, la qual cosa demostra que, sigui per sequera o contaminació, existeix un problema important amb l’aigua. Davant d’això, l’única a solució és treballar plegats pagesos, indústria i comerç bio, per tal d’avançar amb uns objectius comuns en benefici de les persones, del territori i del planeta.
