L’ONU alerta que tres quartes parts de la població amb inseguretat alimentària viuen en zones urbanes i periurbanes
L’informe adverteix que a causa de les desigualtats, les ciutats són ‘epicentres de múltiples càrregues de malnutrició’.
Més de la meitat de la població mundial viu en ciutats i, més important encara, consumeix el voltant del 70% dels aliments que es produeixen. Posar la mirada als sistemes alimentaris urbans i periurbans esdevé cada cop més crucial, en especial perquè en aquestes àrees 1.700 milions de persones, és a dir, tres quartes parts de les persones que viuen en zones urbanes i periurbanes, s’enfronten a la inseguretat alimentària.
L’informe “Enfortint els sistemes alimentaris urbans i periurbans per assolir la seguretat alimentària i la nutrició en el context de la urbanització i la transformació rural”, publicat pel Grup d’Experts d’Alt Nivell en Seguretat Alimentària i Nutrició (HLPE-FSN) del Comitè de Seguretat Alimentària Mundial (CFS) de les Nacions Unides, posa de manifest aquesta qüestió.
L’estudi desafia les narratives predominants i constata que contràriament a la creença comuna, les àrees urbanes són més vulnerables a la inseguretat alimentària i a la malnutrició que les rurals. De fet, alerta de la necessitat urgent de polítiques específiques per abordar les complexitats dels sistemes alimentaris urbans i proporciona un full de ruta per als responsables polítics per garantir el dret a l’alimentació.
Recomanacions més destacades
A partir de l’informe, l’ONU recomana integrar els sistemes alimentaris en la planificació urbana i assegurar que la política alimentària urbana se centra en les necessitats d’una dieta saludable i assequible, també pels grups de persones vulnerables. A més, insta a reconèixer el suport de tots els agents que conformen el sistema per ajudar a fer millores.
Finalment, afegeix que cal considerar la inversió en sistemes digitals per millorar la base de proves per a la presa de decisions polítiques mentre es protegeix el treball decent i l’ocupació en els sistemes alimentaris.
L’OCAS com a exemple de governança multinivell
Més enllà de les unitats alimentàries urbanes coordinades dins del govern local i a través de les àrees metropolitanes, l’informe també fa èmfasi en la importància dels mecanismes d’alineació entre els diferents nivells de govern, essencials per assegurar la coherència de les polítiques i un ús eficaç dels recursos.
Entre els diferents mecanismes que s’han posat en marxa, l’informe destaca l’Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible (OCAS), un instrument a través del qual es coordinen polítiques, programes i intervencions entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
L’àmbit territorial d’acció d’aquesta oficina se centra en Barcelona i la regió metropolitana donat el seu alt volum de consum d’aliments, tot i que també es treballa per generar el màxim de sinergies i complicitats possibles amb la resta de territoris del país.
