Alimentació Sostenible

Al llarg de la història, tot el que té a veure amb l’alimentació de les persones té un destacat component de gènere. Avui en dia, en la majoria de societats, les dones continuen assumint en major grau la responsabilitat del treball mental i manual del subministrament i preparació dels aliments, uns dels treballs de cura quotidians més importants. La relació de les dones amb els aliments construeix en gran mesura la seva identitat de maneres profundes i complexes i sovint contradictòries —com a individus, familiars, treballadores, activistes, o com a membres de les seves comunitats—. Les dones duen a terme la major part del treball relacionat amb l’alimentació, però estan força invisibilitzades, controlen pocs recursos i solen tenir poc poder de decisió en la indústria i la política agrària i alimentària. I, tot i que les dones han assumit històricament la responsabilitat de nodrir els altres, sovint no es nodreixen adequadament. A Barcelona, per exemple, un 8,6% de les llars pateixen pobresa alimentària sobretot en clau femenina. Aquest 8 de març, en el marc d’un dia que simbolitza una història de segles en lluita contra les desigualtats de gènere, volem visibilitzar alguns dels múltiples significats que emanen de la relació dones-alimentació i visibilitzar tres col·lectius que treballen en aquest àmbit: Jornaleras en Lucha, Ramaderes de Catalunya i DAMES (Dones que Alimenten un Món en Emergència).

El vincle entre alimentació i dones té múltiples dimensions, sovint complexes i contradictòries entre si. El seu rol en l’aprovisionament de menjar a les llars, el treball productiu que desenvolupen dins la indústria agroalimentària, l’impacte del patriarcat sobre els cossos de les dones i, en conseqüència, en la seva relació amb el menjar són només algunes de les cares d’aquesta relació polièdrica sobre la qual volem aportar una mica de llum amb aquest article.
Planificació de la compra, gestió econòmica, abastiment d’aliments, selecció de menús, cuinar, servir, rentar els plats, alimentar els animals… Les dones són qui, majoritàriament, s’han encarregat sempre de la tasca d’alimentar les famílies o les comunitats. Segons alguns informes recents sobre la distribució de les tasques de la llar, les activitats relacionades amb l’alimentació estan desenvolupades en un 70% dels casos per dones. Aquesta feina diària i imprescindible per al sosteniment de la vida ha estat invisibilitzada, de la mateixa manera que moltes altres tasques reproductives i socialment necessàries que, històricament, estan desenvolupades per dones.

Resulta curiós, doncs, pensar que tot i que les dones sempre han estat responsables d’aquesta tasca en l’esfera privada, fins fa poc era complicat trobar-se una dona com a xef o cap de cuina en un restaurant de prestigi. És important, doncs, d’una banda, poder revalorar aquests temps i treballs invisibles i quotidians i, a la vegada, visibilitzar les desigualtats existents en aquest àmbit i reivindicar-ne el caràcter universal per a tots els gèneres. També és fonamental destacar tot el coneixement generat per les àvies i dones i acumulat al llarg del temps, en forma de receptaris, de consells culinaris o d’alimentació basats en la pròpia experiència. Qui no s’ha preguntat algun cop com pot ser que a l’àvia no se li covés mai l’arròs? Qui no ha suplicat a la seva tieta poder tenir la recepta d’aquell estofat tan bo que ens recorda la infància?

D’altra banda, i malgrat que menjar és considerat un plaer, la relació de les dones amb els aliments sovint ha estat problemàtica, condicionada també, al llarg de la història, per la pressió dels cànons de bellesa imperants de cada moment, com per exemple, els mecanismes de discriminació i menyspreu existents actualment lligats a la grassofòbia. Especialment en les societats occidentals, les dones se senten pressionades a encabir els seus cossos en els ideals estètics dominants. Segons l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, el 90% dels casos de persones afectades per aquests trastorns alimentaris són dones. La mateixa organització assenyala que un 34% de les joves d’entre 12 i 16 anys ha fet dieta en algun moment, segons dades d’una enquesta realitzada el 2020. Els mitjans de comunicació i la publicitat vinculada a la moda i l’alimentació tenen una gran responsabilitat en aquesta relació perquè perpetuen un model de dona extremadament prima que no es correspon amb la diversitat de mides i formes que hi ha al món real.

Feminitzar i ecologitzar el sistema alimentari: tres exemples de lluites de dones

Davant la tradicional imatge masculinitzada de la feina al camp, durant els últims anys han sorgit diversos projectes i col·lectius que reivindiquen l’aportació de les dones en el desenvolupament del sector agroalimentari. Es tracta d’espais que recuperen i destaquen oficis, el del pasturatge i l’agricultura, que estan desapareixent com a conseqüència de la creixent industrialització del nostre sistema alimentari. Elles defensen un model ecològic, més sostenible ambientalment i que generi unes condicions de treball dignes.

“Som dones, som ramaderes, som pastores, som mares, som companyes i estem unides”. Aquesta és la carta de presentació de Ramaderes de Catalunya, una xarxa virtual d’una cinquantena de dones pastores que vol donar visibilitat al paper de la dona al camp, promoure el valor del producte de proximitat i canviar els hàbits de consum en la societat.
“Nosaltres ens basem en el benestar animal i el respecte pel nostre entorn natural. Els nostres animals estan en extensiu i semiextensiu, és a dir, que són animals que pasturen. Això vol dir que estem gestionant el territori i, d’aquesta manera, estem contribuint al sosteniment de la pagesia i a la reducció del risc d’incendis”, explica Núria Baucells, membre de Ramaderes. “Volem fugir de la producció industrial perquè entenem que aquesta està lligada només als beneficis econòmics, i no a les persones i els territoris. Volem garantir que el comerç sigui just, de tu a tu i amb proximitat entre els consumidors i la nostra feina”.

L’any 2020 van publicar un mapa interactiu que recull fins a 35 projectes ramaders impulsats o liderats per dones. El mapa ofereix una descripció dels seus productes i serveis i una via de contacte. “Nosaltres creiem en un món igualitari. La dona ha estat invisibilitzada de forma sistemàtica i volem explicar que darrere de molts projectes hi ha dones que fan una feina molt important i necessària”, apunta Baucells. Entre elles, s’organitzen a través d’un grup de WhatsApp en el qual comparteixen dubtes del seu dia a dia i es donen suport les unes a les altres. “És una manera d’enriquir-nos entre nosaltres”, conclou.

Una altra de les lluites feministes més visibles durant els últims mesos ha estat la protagonitzada per les jornaleres de Huelva, a Andalusia. Salaris baixos, feina estacional, falta d’atenció sanitària, violència sexual, impossibilitat de sindicar-se, falta de condicions dignes d’habitatge, incompliment del conveni… La llista de situacions de risc i vulnerabilitat a les quals es veuen exposades aquestes dones és molt extensa. “El primer dia de contracte t’obliguen a signar unes normes que et prohibeixen, fins i tot, parlar amb els teus companys i companyes de feina. També ens imposen càstigs si no complim amb la llista de productivitat, ens amenacen de fer-nos fora, ens criden… Moltes treballadores prenen ansiolítics perquè no poden aguantar la pressió amb la qual es treballa. La patronal té tota la impunitat del món per fer el que vulgui amb nosaltres”, explica Ana Pinto, portaveu del col·lectiu. Segons dades de Jornaleras en Lucha, el 80% dels treballadors del camp de Huelva són dones. Denuncien que els grans empresaris s’aprofiten de la vulnerabilitat de les dones dels pobles, totalment dependents en l’àmbit econòmic d’aquest model d’agricultura, i de les treballadores que venen amb contracte d’origen des de l’Europa de l’Est i el Marroc. “Nosaltres estem sostenint aquesta indústria, enriquint les butxaques d’uns pocs i facilitant que la població pugui menjar. I tot i així, se’ns invisibilitza”.

Per revertir la seva situació consideren que és necessari impulsar una nova reforma agrària, un conveni digne amb drets laborals i mecanismes per garantir que es compleixi i la regularització dels treballadors i treballadores migrants. “Això seria una fita en el respecte dels drets humans i laborals de les persones migrades. També repercutiria en els drets laborals de la resta de treballadores perquè, un cop estiguem en igualtat de condicions, no podran amenaçar-nos de fer-nos fora perquè hi ha algú altre que pot fer la mateixa feina que tu per menys salari”, afegeix Pinto.

Des de Jornaleras en Lucha, però, van encara més lluny en les seves reivindicacions. Denuncien que el model d’agricultura intensiva actual no només les explota a elles sinó també als recursos naturals i hídrics de la zona. “Hem de transitar cap a l’agroecologia. Els nostres pantans i aqüífers estan secs, els aiguamolls es redueixen constantment i la terra està destrossada pels pesticides. És un desastre”, reflexiona Ana Pinto.

DAMES són les sigles de Dones que Alimenten un Món en Emergències, una plataforma que promou la construcció col·lectiva de relats inaudits entorn de l’alimentació a través de processos creatius i participatius. Es tracta d’un col·lectiu de deu dones que treballen professionalment en temes d’alimentació des de disciplines diverses, vinculades també a la recerca i l’activisme. En el context de pandèmia van decidir impulsar espais on trobar-se i desenvolupar accions que visibilitzin el rol de les dones i com les dones alimentem el món.
“Volem visibilitzar què significa l’alimentació des de l’experiència diària de les dones —que alimentem el món— i com un altre món pot emergir a través de nosaltres i les nostres experiències en relació amb l’alimentació. Volem omplir les xarxes de l’alimentació ‘invisible’ posant en joc la nostra pròpia experiència i els nostres cossos, per tal de subvertir les imatges idealitzades i desnaturalitzades sobre l’alimentació sostenible i reemplaçar-les amb experiències reals que mostren el poder transformador de l’alimentació en les nostres vides, els territoris i el planeta”, explica Marta Pons, membre de DAMES.

El seu projecte inicial és La Fototeca, un procés fotoparticipatiu per destacar la perspectiva de gènere i les cures en el relat de l’alimentació sostenible. A través de diverses sessions d’investigació-acció participativa en grups focals de dones amb perfils diversos (en col·laboració amb el col·lectiu Ruido Photo), exploraran quins són els missatges clau que cal incorporar al relat de l’alimentació sostenible i quines són les imatges i dades reals que els representen. “El paper de les dones en l’alimentació, com en d’altres àmbits, està invisibilitzat. Ens reivindiquem en aquest rol clau per l’impuls de transicions ecosocials al servei de la vida i del planeta, especialment en la defensa de l’alimentació com a dret universal, així com d’altres lluites pels drets essencials com són: l’energia, l’habitatge, l’aire i l’aigua”, afegeix Pons.

Les sessions de treball d’aquest projecte tenen com a tret de sortida la setmana del Dia Internacional de la Dona Treballadora i culminaran amb una exposició de gran format en el marc de la Setmana de l’Alimentació Sostenible l’octubre del 2021.

* Fotografia d’Anna Anchón.