“L’augment del consum de carn és insostenible per al planeta”
Carlos González Svatetz, investigador emèrit de l’Institut Català d’Oncologia, assenyala l’impacte perjudicial de l’excés de consum de carn en la salut de les persones.
Diversos experts assenyalen l’impacte perjudicial de l’excés de consum de carn en la salut de les persones i la vinculen a diversos tipus de càncer, com el de còlon i recte. Conversem amb Carlos González Svatetz, investigador emèrit de l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Pompeu Fabra. Destaca per la coordinació d’estudis sobre nutrició i càncer.
El seu últim llibre porta per títol Emergencia climática, alimentación y vida saludable. Quina relació hi ha entre aquests tres conceptes?
Estan estretament relacionats. El model alimentari actual del món occidental, cada vegada més estès al món sencer i basat en la carn i productes d’origen animal, és el responsable d’un terç dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), causants del canvi climàtic. Alhora, aquests gasos són factors de risc per a l’aparició de malalties cròniques prevalents en la nostra societat.
Quines són les conseqüències més rellevants del nostre model alimentari sobre el planeta?
L’augment del consum de carn és insostenible per al planeta. S’estima que, en els últims anys, mil milions d’habitants de països en transició s’han incorporat al consum de carn, amb una tendència en augment fins al 2050. Cal recordar que la producció de carn consumeix un 35% de la producció mundial de grans, genera un 18% dels gasos amb efecte d’hivernacle i consumeix un 8% de l’aigua potable. Per produir mig quilo de carn es requereixen 6.000 litres d’aigua.
I sobre la nostra salut?
L’excés de consum de carns vermelles (boví, porc, ovella) i carns preservades (en consumim el triple del recomanat) és una de les causes de diversos tipus de càncer (especialment el de còlon i recte), d’infart de miocardi, d’obesitat i de diabetis de l’adult. Al contrari, els productes vegetals (fruites, hortalisses, llegums, cereals integrals) redueixen el risc d’aparició d’aquestes malalties. És a dir, són saludables.
Llavors, quins canvis són necessaris per garantir la nostra salut i la del planeta?
Una de les mesures prioritàries és substituir els combustibles fòssils (petroli, gas i carbó) per energies verdes i alternatives. Però, com ho ha mostrat un estudi recent publicat a Science, això no és suficient. Si volem complir l’objectiu de l’Acord de París d’impedir l’augment de la temperatura del planeta en 2 °C, preferentment 1,5 °C, és imprescindible modificar el model alimentari i substituir productes d’origen animal per productes d’origen vegetal.
Què pot passar si no comencem a implementar ja aquest canvi de model?
Les conseqüències han estat ja advertides i descrites per múltiples organismes científics internacionals: augment insostenible de la temperatura diürna i nocturna de la terra i el mar, tempestes i ciclons, inundacions i sequeres, incendis forestals, augment del nivell del mar, desglaç de les glaceres i l’Àrtic, reducció de la biodiversitat i augment tremend de les desigualtats socials, a més d’un creixement de la fam, la desnutrició i les migracions. Alhora, un risc més gran de noves pandèmies, com la de la covid-19.
Però es pot fer marxa enrere? Som a temps de capgirar l’impacte que hem generat?
Ens trobem al límit; si no s’actua ràpidament i en profunditat, probablement ens trobarem amb danys irreversibles. És una emergència, i no hi ha temps a perdre.
Qui hauria d’impulsar aquest canvi de paradigma? En concret, quin paper haurien de tenir les administracions públiques?
Cal actuar en tots els àmbits. L’Administració europea, estatal i autonòmica té un paper fonamental a l’hora de legislar i fer complir la legislació. Però, lamentablement, es parla molt i es fa poc. L’any 2000 el Programa europeu sobre el canvi climàtic va incloure ja 42 mesures que havien de complir els països de la Unió. Entre elles establia reduir un 20% les emissions de GEH respecte al 1990, i que el 20% de l’energia havia de ser renovable. Han passat 21 anys i, mentrestant, aquí, a Espanya, es va establir l’anomenat impost al sol. Fa uns mesos la justícia francesa va condemnar l’Estat francès per no complir els objectius necessaris per mitigar el canvi climàtic.
Individualment, cadascú s’ha de preguntar què pot fer per mitigar el canvi climàtic. Hi ha algunes mesures eficaces: reduir l’ús de l’automòbil dièsel o de gasolina, evitar l’ús de l’avió per a trajectes curts, evitar el malbaratament d’energia o canviar la dieta.
Quins són els tres consells fonamentals que podem donar a la ciutadania per tenir una dieta més saludable?
No consumir més de mig quilogram de carn vermella a la setmana, evitar o minimitzar el consum d’embotits i consumir almenys 200 grams de fruita i 300 grams d’hortalisses al dia. I, per descomptat, amb productes frescos, d’estació i de proximitat. I dos consells més també importants: els cereals que es consumeixin (pa, arròs, pastes) han de ser integrals, i cal evitar consumir begudes ensucrades.
