Alimentació Sostenible

El grup de treball sorgeix en el marc de l’Estratègia d’alimentació saludable i sostenible Barcelona 2030, un full de ruta aprovat el 2022 que representa el compromís de l’Ajuntament de Barcelona i diversos agents del tercer sector per promoure un canvi en el model alimentari de la ciutat. El grup l’impulsen l’Associació Manjaretti, CREDA i l’Institut dels Aliments, amb el suport de l’Ajuntament. I en formen part entitats com Fundesplai, Antígona, la Federació d’Entitats de Calàbria 66 amb el seu projecte de cuina comunitària de Sant Antoni, la Plataforma Aprofitem els Aliments, Slow Food, així com l’Agència de Salut Pública de Catalunya i la de Barcelona, entre d’altres.

Sota el títol “Teixint la sostenibilitat alimentària”, la sessió pretenia fomentar un espai de diàleg entre entitats del tercer sector i institucions per treballar en línies de sensibilització i promoció entorn de la sostenibilitat alimentària.

Mescladís: un model exemplar de sostenibilitat alimentària, social i econòmica

Martín Habiague, director general i fundador de Mescladís, va oferir una xerrada sobre la trajectòria d’aquest projecte, al qual anomenen, “una productora social”. El projecte neix fa vint anys arran dels canvis socials que vivia Barcelona: l’arribada de persones que han migrat que es trobaven amb obstacles per ser incloses en l’àmbit laboral i social de la ciutat.

Mescladís va créixer amb la voluntat d’esdevenir un model de gestió de la migració sostenible. És un exemple a seguir pel que fa a la sostenibilitat, no només alimentària, sinó també social, econòmica i emocional. Els seus cinc restaurants, el càtering i els tallers de cuina permeten que aquest projecte d’acció social sigui sostenible econòmicament, sense haver de dependre de subvencions. “La subvenció és allà per fer-nos més forts, però hem de ser sostenibles sense ella”, explica Habiague.

La sostenibilitat social implica garantir ocupació laboral a les persones que han migrat que es formen als seus tallers. Aquest acompanyament crea sostenibilitat emocional: “nosaltres som amants del món dels restaurants, però la nostra feina té un doble propòsit: també som mentors i busquem generar aquests espais de suport”.

Reptes i objectius de l’educació alimentària

A continuació, els i les assistents a la sessió van treballar en dos grups sobre diverses dimensions de la sostenibilitat, com a resposta a dues preguntes clau sobre els reptes actuals de l’alimentació sostenible.

Per una banda, com abordem la diversitat d’orígens en la definició de què és una bona alimentació? Les propostes van ser vàries, des d’entendre les cuines com a espais transformadors fins a fomentar la sensibilització de l’alimentació sostenible a través de perfils de creadors de contingut amb diversitat d’orígens. També es van reconèixer bones pràctiques, com les guies per a la incorporació de la perspectiva sociocultural a l’alimentació, i es va detectar, com a repte principal, la integració d’aquests continguts de manera concreta al currículum escolar.

Per l’altra banda, com integrem en el discurs sobre la dimensió ecològica de l’alimentació la qüestió de l’accés relacionat amb les desigualtats econòmiques? En aquest sentit, hi ha nombrosos projectes de menjadors escolars i de residències geriàtriques que incorporen productes ecològics i de quilòmetre zero. Tanmateix, els reptes persisteixen, començant pel relat fals que menjar més sa i ecològic és més car.

L’intercanvi continua el curs vinent

Aquestes sessions són un espai enriquidor per a les entitats que formen part del grup, ja que tenen línies de treball similar i sovint els reptes i preocupacions són els mateixos. L’intercanvi els permet créixer individualment, però també en xarxa, i així establir contactes des dels quals a vegades neixen altres projectes.

Si sou una entitat que treballa en l’educació alimentària, us animem a adherir-vos a l’Acord de ciutat de l’Estratègia d’alimentació saludable i sostenible Barcelona 2030 i al grup de treball. Només cal que envieu un correu electrònic a estrategiaalimentaciosostenible2030@bcn.cat.