Alimentació Sostenible

Quines són les principals fonts de finançament europeu? Com funcionen les convocatòries? Quins són els punts clau de les entitats que cal destacar per accedir-hi? La llista d’opcions per obtenir finançament europeu en l’àmbit de l’alimentació sostenible i la sobirania alimentària és extensa, però també ho són les inquietuds i les incògnites a l’hora de plantejar-nos optar-hi, si no tenim massa experiència.

És per això que l’espai Agròpolis, plataforma de col·laboració publicoprivada impulsada per l’Ajuntament de Barcelona per transformar el sistema alimentari des dels valors de la sobirania alimentària i l’agroecologia, va organitzar el divendres 19 de gener una jornada per introduir les idees i conceptes clau a tenir en compte dirigida a les organitzacions del sector. L’encarregada de la sessió va ser Marta Rojas, experta de la consultora B-link amb més de quinze anys d’experiència en normativa europea, que va repassar els diferents programes que impulsa la Comissió Europea (Life, Erasmus Plus, CERV, Horizon…), a més de donar algunes claus a l’hora per fer seguiment de les convocatòries i preparar les sol·licituds.

Una diversitat de temàtiques i de modalitats de finançament

Les prioritats del període actual (2021-2027) que més encaixen amb les entitats participants estan sobretot lligades al Pacte Verd Europeu per la transició ecològica i inclouen accions que van des de l’àmbit de l’energia o el transport fins a l’agricultura o la indústria per reduir l’impacte mediambiental. Així, tal com va desenvolupar Marta Rojas, l’estratègia Farm to Fork (de la granja a la forquilla), una de les presentades més recentment, vol caminar cap a un sistema alimentari just, saludable i sostenible, i està alineada amb els plantejaments de les entitats de l’espai Agròpolis. No obstant això, també hi tenen cabuda en les línies que fan referència a la transformació digital, l’economia que treballa per la gent o les aliances i vincles d’Europa amb la resta del món.

Un dels aspectes a tenir en compte a l’hora de valorar les convocatòries és el seu grau de concreció perquè “n’hi ha que marquen molt clarament l’àmbit de treball i l’impacte que han de tenir els projectes guanyadors —com per exemple les del programa Heritage Europe—, però d’altres —com l’Erasmus +, Europa Creativa o el Life— són més flexibles i obertes a propostes diferents”, explicava Marta Rojas, però també cal parar atenció al percentatge de finançament que s’ofereix perquè n’hi ha que exigeixen un cofinançament elevat i d’altres que permeten aspirar a un finançament exclusiu, com l’Heritage Europe que, precisament per aquest motiu, és un dels que té més èxit de participació.

A més, algunes avancen el finançament i d’altres es cobren a posteriori i, per tot això, Marta Rojas va assenyalar la necessitat de tenir una gestió de tresoreria solvent i anticipada: “Cal entendre i preveure totes aquestes variables, a més de poder mostrar la solvència necessària perquè les revisions i investigacions dels documents presentats són exhaustives”.

Un procés lent en què cal perseverar

Rojas va resumir en un diagrama les preguntes a fer-se per valorar els punts forts i les febleses a l’hora de plantejar-se sol·licitar aquests fons: “La preparació porta molta feina i per això cal valorar-ho bé, però si ho hem treballat i, tot i això, no se’ns atorga la subvenció, recomano perseverar i tornar-hi l’any següent: potser hem rebut bona puntuació en un àmbit i amb el retorn que ens fan, que sempre és molt exhaustiu, tenim l’oportunitat de millorar els aspectes que estaven més fluixos”.

Per tal d’enfocar bé els esforços i prioritzar els programes que més encaixin a cada entitat, Rojas també va fer esment al grau de competitivitat i a la taxa d’èxit d’anys anteriors en aconseguir la subvenció per part de totes les propostes presentades. Així, per exemple, al Life hi ha molta competitivitat perquè hi participa més gent i els fons són més reduïts i es requereix una certa experiència en, tot i que no tanta com els Horizon, i també és alta en les diferents convocatòries del Single Market Programme perquè tenen una dotació alta —normalment d’un milió d’euros—, però assequible, amb el repte de construir partenariats. En qualsevol cas, Rojas va recomanar consultar els projectes subvencionats en anys anteriors per tal de tenir-los de referència.

Finalment, un altre recurs interessant és el web de la Comissió Europea on es llisten les entitats que s’han inscrit en alguna de les convocatòries, a més d’un espai on anunciar-se. Així, apuntava Rojas, podem entrar en contacte amb altres projectes d’arreu per tal d’associar-nos i construir els consorcis necessaris en molts dels programes.

L’experiència d’Espigoladors i Fundesplai: aprenentatges, aliances i nous horitzons

De l’experiència viscuda, Raquel Díaz de la Fundació Espigoladors, que treballa per revertir el malbaratament alimentari, va destacar l’estabilitat econòmica que ha generat a l’entitat durant quatre anys, però sobretot l’aprenentatge adquirit en treballar amb altres agents tant locals com de la resta d’Europa i en vincular l’àmbit acadèmic amb la tasca de les entitats socials: “En veure el que està passant a Dublín, Atenes o Utrecht, per exemple, i que els reptes que tenen són similars als nostres, et sents menys sola i aprens moltes coses, a més de posar en relleu el valor del coneixement que podem aportar al món acadèmic amb la nostra pràctica per fer-los anar més enllà de la teoria”.

Per part seva, Laura Calabuig, representant de Fundesplai, que se centra en l’educació d’infants i joves i la sostenibilitat, va sumar-se als beneficis destacats per Raquel Díaz, alhora que també va posar sobre la taula els reptes i dificultats: “Cal tenir en compte que la llengua amb què es gestiona tot és l’anglès i que la informació a gestionar és molt concreta i estricta i, també, gestionar les expectatives i tenir paciència perquè en el nostre cas han passat dos anys entre presentar-nos i començar a veure els fruits, però si surt bé, val molt la pena”.

Altres recursos per saber-ne més

Sessions informatives com aquesta organitzada per l’espai Agròpolis són una primera ajuda per orientar-se, però un cop conegudes les diferents opcions, també cal saber que existeixen els portals informatius de cada programa a internet amb moltes respostes i sessions informatives específiques. Per altra banda, el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya té disponible també un espai web en català amb detalls de cada programa.