Alimentació Sostenible

El passat 22 de maig, el Mercat de Sant Antoni va acollir la jornada ‘Xarxes de reaprofitament alimentari comunitàries. Intercanvi d’experiències i reptes de futur’, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible. L’acte va reunir representants d’iniciatives de referència, com Espigoladors, la Xarxa d’Ajuda Mútua Alimentària de Catalunya, el Menjador Popular de Manresa, Calàbria 66, Som la Clau o Supercoopera, amb l’objectiu de compartir experiències i reflexionar col·lectivament sobre els reptes del sector.

Reconeixement, formació i logística per continuar avançant

Al llarg de la jornada es va fer evident la necessitat d’un suport més estructurat per part de les institucions. Les entitats van posar sobre la taula la importància d’avançar en el reconeixement formal d’aquestes xarxes, així com l’accés a formació en manipulació d’aliments, convenis amb grans distribuïdors i millores en l’àmbit logístic.

En aquest sentit, amb l’objectiu de donar eines concretes, l’Ajuntament de Barcelona va presentar la Guia per crear una xarxa de reaprofitament alimentari comunitària, una publicació ofereix un marc pràctic per a col·lectius que vulguin impulsar noves iniciatives amb garanties sanitàries i una base organitzativa sòlida.

Seguretat alimentària, un eix imprescindible

La jornada també va posar el focus en el marc normatiu. Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) es va exposar el marc legal vigent que afecta aquestes xarxes de reaprofitament alimentari.

Es va posar l’accent en la recent normativa catalana, que estableix l’obligatorietat a totes les empreses d’elaborar plans de prevenció -excepte aquelles de menys de 10 treballadors-, mesurar i informar de les pèrdues d’aliments i comptabilitzar el que es destina a distribució gratuïta, és a dir, a aquestes xarxes d’aprofitament. A més, també es va destacar la importància dels acords entre donadors i receptors i les condicions tècniques per garantir la seguretat dels aliments redistribuïts.

Barcelona, ciutat referent en la prevenció del malbaratament

També es va destacar la participació de la ciutat en el projecte europeu CULTIVATE, que analitza pràctiques d’alimentació compartida a Barcelona, Milà i Utrecht.

Les investigadores Raquel Díaz (Espigoladors) i Amaranta Herrero (Universitat de Barcelona) van subratllar el lideratge de la capital catalana. Tot i això, el repte és transformar aquestes pràctiques locals en un sistema més estructurat i amb suport institucional sostingut. En aquest sentit, el projecte proposa un marc d’anàlisi que ajuda a classificar actors i jerarquitzar accions: garantir primer l’accés a l’alimentació, després prevenir el malbaratament i, finalment, aprofitar excedents abans d’arribar al residu.

Un debat viu per mirar cap al futur

El sociòleg Francesco Facchini (ICTA-UAB) va aportar una mirada crítica al model assistencial tradicional i va reivindicar el paper transformador de les xarxes comunitàries. Finalment, el debat va posar de manifest la voluntat compartida d’enfortir aquestes iniciatives i de construir, des de la col·laboració, un sistema alimentari més just i resilient.