Alimentació Sostenible

L’espai Agròpolis de l’Ajuntament de Barcelona va tornar a convocar una jornada de debat agroalimentari local amb la celebració de l’Agrohackató 2025, una trobada participativa que va reunir una cinquantena de representants d’entitats amb projectes innovadors per cercar sinergies i aliances que impulsin una alimentació més saludable, justa i sostenible.

El Centre Cívic Convent de Sant Agustí va ser l’espai de l’esdeveniment celebrat el divendres 16 de maig amb la participació d’una trentena d’organitzacions adherides a la xarxa Agròpolis, d’entre les quals 11 van presentar projectes en fase d’ideació o de desenvolupament, a la recerca de col·laboracions, suport tècnic o aliances estratègiques.

Com explica Ludovic Nau, tècnic de l’Ajuntament, “hi ha entitats que potser estan treballant en el mateix i no ho saben i, així, des de la coneixença, busquem que se sumin per escalar i multiplicar el seu impacte”.

En el transcurs del matí, Martin Habiague, director de Mescladís, va presentar aquest inspirador projecte d’inclusió social i laboral de persones migrants a través de la gastronomia i la sostenibilitat. Després, les asssitents a la jornada van passejar pels carrers del barri de Santa Caterina, i la Ribera per fer un esmorzar al Mescladís del Pou, i tenir un espai informal de trobada i relació.

Després de la pausa, les entitats es van agrupar en taules temàtiques per promoure el debat i la col·laboració a partir dels projectes que s’havien explicat: agricultura urbana, circuits curts, cuines comunitàries i malbaratament alimentari i, finalment, el dret a l’alimentació als barris.

Agricultura urbana i xarxes de suport als barris

Els reptes principals que el grup d’agricultura urbana va identificar, a partir de la presentació del projecte de l’Hort del Clot, són la sostenibilitat a llarg termini dels projectes i la connexió amb el barri. Es va parlar de la necessitat de documentar els processos per poder replicar el model en altres zones de la ciutat i de participar en esdeveniments locals per augmentar la visibilitat. A més, es van explorar aliances amb altres horts consolidats i entitats locals.

Per la seva banda, el grup que va debatre sobre el dret a l’alimentació als barris va posar el focus en les xarxes de suport veïnal com a eina per garantir el dret a una alimentació digna, especialment davant emergències climàtiques o socials. A partir de la proposta de difondre el documental Alimentando Redes, es va proposar fer una diagnosi participativa del sistema alimentari als barris que ajudi a identificar actors i necessitats per crear estratègies col·lectives.

Optimitzar els recursos per a la distribució i per fer front al malbaratament

Un altre grup va centrar-se en com fer arribar el producte local a la ciutat sense augmentar el cost final. Es van proposar models de logística compartida, la incorporació de productes de proximitat a botigues urbanes i la generació de confiança entre productors i comerciants per facilitar la inserció de nous productes en canals estables.

El darrer grup va abordar el malbaratament alimentari a partir del potencial transformador de les cuines comunitàries, plantejant-les com a centres d’educació alimentària, dignificació social i reducció de residus. Es va parlar de recuperar aliments de menjadors escolars o mercats, transformar-los i repartir-los entre veïns en situació vulnerable, tancant el cercle amb el compostatge.

Una intercooperació sostinguda en el temps

L’Agrohackató no va ser només un espai de diagnosi i exposició, sinó una jornada de treball real, de connexió entre agents diversos que volen transformar el sistema alimentari des dels barris. Com remarca Ludovic Nau, “l’objectiu és que es coneguin entre ells, fer xarxa, fer pinya i sembrar llavors de nous projectes”.

Aquesta jornada forma part de l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona per fomentar una nova cultura alimentària basada en la justícia social, la sostenibilitat i la sobirania alimentària. Des d’Agròpolis es va anunciar la voluntat de donar continuïtat a les iniciatives sorgides, fer-ne un seguiment i oferir suport tècnic per l’impuls inicial dels grups de treball.

L’Agrohackató 2025 deixa un llegat de propostes, contactes i sinergies que ja estan començant a prendre forma amb altres projectes sorgits d’edicions anteriors. Més enllà d’un esdeveniment puntual, representa un espai viu de cooperació i construcció col·lectiva, on les idees esdevenen projectes i els projectes, aliances reals.

Amb aquest impuls, Barcelona continua caminant cap a un model alimentari més resilient, agroecològic i comunitari, on el dret a l’alimentació i la sostenibilitat deixin de ser ideals i esdevinguin pràctiques quotidianes.