A Barcelona, els horts urbans reflexionen sobre una nova cultura de l’aigua

La trobada posa sobre la taula els reptes de futur dels horts de la ciutat, com la reutilització d’aigua o la governança de l’aigua. També reivindica el seu paper com a laboratoris de resiliència que poden liderar un canvi cap a una nova cultura de l’aigua.

L'Hort del Mercat (Mercat de la Vall d'Hebron - Taxonera)
12/05/2025 - 14:55 h - Ajuntament

El passat 24 de març, l’espai Agròpolis va reunir al Centre Cívic Vil·la Florida prop d’una vintena d’hortolanes i hortolans de Barcelona per reflexionar sobre el paper dels horts urbans en la gestió de l’aigua.

La jornada, emmarcada en la iniciativa intercooperativa Agròpolis, va posar de relleu com aquests espais serveixen de laboratoris de resiliència, on experimentar i compartir solucions davant episodis de sequera.

Solucions innovadores per regar en temps difícils

Durant la sessió, les participants van exposar pràctiques desenvolupades durant la darrera crisi hídrica: aplicació d’encoixinats amb materials orgànics per reduir l’evaporació; creació d’ombres amb malles i vegetació; construcció de “wicking beds” i bancals amb major retenció d’humitat; i captures d’aigües pluvials i grises per a la reutilització en regadiu. Aquests exemples evidencien la capacitat d’adaptació i la creativitat col·lectiva de la comunitat hortolana.

Reconeixement al Parlament i reptes futurs

La mobilització del sector va portar el Parlament de Catalunya a aprovar el febrer de 2024 una resolució que instava el govern a reconèixer els horts com a refugis climàtics i els atorga un estatus especial en moments de restriccions hídriques. Tanmateix, les participants van subratllar millores a tenir en compte:

  • Reivindicar un marc normatiu clar, on es defineixin protocols i es flexibilitzi l’acumulació i el reaprofitament d’aigües no convencionals.
  • Posar en valor els serveis ecosistèmics dels horts urbans i que no es torni a considerar com a un ús recreatiu, potser impulsant un “Estatut del Verd Urbà” que reconegui tots els beneficis que tenen aquests espais per a la ciutadania.
  • Que els horts puguin ser el germen de comunitats hídriques, projectes de recuperació d’aigua d’instal·lacions i edificis propers que permetin una gestió més sostenible de la ciutat.
  • Millorar l’ús de l’aigua dels horts a través de la figura del “gestor del reg”, responsables amb formació i amb accés a tècniques modernes.
  • Impulsar-los com a recursos d’educació ambiental per fomentar una nova cultura de l’aigua, amb una oferta d’activitats oberta a la ciutadania.
  • Disposar d’informació real dels consums d’aigua, instal·lant comptadors o simplement accedint a dades reals per optimitzar l’ús de l’aigua.

Espais d’educació ambiental i transformació social

A més de la gestió hídrica, la trobada va posar en valor el potencial educatiu dels horts urbans, que durant la sequera van organitzar tallers i comissions d’aigua obertes a la ciutadania. Aquests espais esdevenen així punts de sensibilització i d’aprenentatge sobre el cicle de l’aigua i les pràctiques sostenibles.

La jornada va acabar amb una consigna clara i compartida: “Fem créixer idees. Reguem consciència.” Els horts urbans són molt més que espais de cultiu. Són una eina viva de transformació, i una oportunitat per repensar com cuidem els recursos comuns a la ciutat.

Finalment, les conclusions de la jornada s’han recollit en un document, perquè tècnics i la comunitat hortolana puguin fer servir aquesta guia en futures iniciatives.