Bleda

És una verdura molt antiga, originària de la costa del Mediterrani, el sud d’Europa i el nord d’Àfrica. Els grecs ja la consumien al segle V aC i a l’edat mitjana, i durant molts segles, va ser un aliment bàsic per als europeus. Els romans i els àrabs en van desenvolupar el cultiu.

A casa nostra hi ha molta tradició de consum i és una hortalissa que creix molt bé als nostres sòls. Prefereix les zones costaneres i els terrenys salins i també en trobem de forma salvatge als camps, els horts i els marges dels camins. 

Te fama de molt humil, perquè s’ha considerat una menja de gent senzilla i amb pocs recursos, però el cert és que té un gran potencial gastronòmic. 

El nom científic és Beta vulgaris, i és de la mateixa família que els espinacs i la remolatxa.

    • Bleda verda: És una varietat de fulles abundants, grans i de color verd intens, amb les penques blanques, amples, molt carnoses i tendres. Es poden anar recol•lectant les fulles que ja estan llestes, de manera que sempre estan fresques. De bledes verdes n’hi ha diverses varietats, en funció de la mida de les fulles i la forma.
    • Bleda de colors: Té menys fulles que la bleda verda i són de mida mitjana i de color groc, vermell, rosat o violeta, segons la varietat. Són molt tendres i donen molt joc, a la cuina, sobretot si són tendres i es couen al vapor.

  • De la bleda en fem servir les dues parts aèries: les fulles i les tiges, que s’anomenen penques. 

  • La millor època per consumir bledes és a l’hivern, ja que són més dolces. A més, és important que siguin de proximitat, si pot ser ecològiques i acabades de collir, ja que el 90% de la seva composició és aigua. Així seran més gustoses i nutritives.

  • Normalment es venen en manats. S’ha de tenir en compte la mida, és millor que les fulles no siguin gaire grosses, ja que així sabem que seran més tendres, tant les fulles com les tiges. 

    A més, han de tenir un color intens tant si són verdes com si són de colors. La textura ha de ser cruixent i el manat s´ha d´aguantar dret, com si es fos un ram.

  • Sempre és millor protegir-les amb un paper o una bossa oberta perquè no els toqui el fred directament i guardar-les al compartiment de les verdures.

  • Tenen propietats antioxidants gràcies a la riquesa en vitamines A, C, E, K, àcid fòlic i betacarotens; i també aporten minerals, com calci, ferro (en tenen més que els espinacs), fòsfor, potassi i magnesi.

    El contingut en fibra és útil per a combatre l’estrenyiment i per controlar el colesterol. A més, calma els problemes digestius o intestinals, té un efecte diürètic i alleuja les irritacions de les vies urinàries. No obstant, les persones amb càlculs renals no n’haurien d’abusar, per l’alt contingut en àcid oxàlic.
     

  • Gastronòmicament, la bleda és una verdura capaç de transmetre al paladar el millor de la terra, amb notes minerals i de terra i una textura i una intensitat úniques. Hem de tenir en compte que les penques són més dures i, per tant, necessitaran més cocció que les fulles.

    Catorze maneres de cuinar les bledes

    • Al vapor: Si son tendres, és com queden més bones i mantindran més bé les propietats nutricionals. Es poden separar les tiges de les fulles i donar-los coccions diferents. La fulla, 5-7 minuts, segons la mida, i les tiges, 15-25 minuts, també segons la mida. Es rematen amb un bon raig d’oli d’oliva, sal i pebre.
    • Bullides: Simplement bullida amb patata pelada i tallada a daus, en fred amb aigua i una mica de sal. Quan arrenqui el bull, s’afegeixen les tiges tallades i es deixa coure a foc fort uns 20 minuts. Després s’hi posen les fulles i es deixen coure 7 minuts més.
    • Saltades: Com un trinxat, amb oli perfumat amb all i amb un tall de botifarra negra o cansalada.
    • Gratinades: Fetes a la crema, amb pinyons, panses i formatge gruyère o parmesà.
    • Arrebossades: Les tiges es poden escaldar uns minuts i especiar-les amb curri. Després, es fan arrebossades amb farina, ou i pa rallat i se serveixen com a aperitiu.
    • Amanida: Quan les fulles són molt petites i tendres es poden menjar crues, amb una vinagreta de fruita seca.
    • Crema o sopa: En una escudella barrejada o fent una crema de bledes amb carbassa i ceba.
    • Truita o remenat: Amb alls tendres i mongetes del ganxet.
    • Arròs: Per fer un arròs vegetal, on aportaran un gust a terra molt singular.
    • Farcides: Les fulles bullides uns minuts i refredades es poden fer servir per fer farcellets de carn, de peix, d’arròs...
    • Estofades: Una recepta clàssica és amb cigrons i bacallà.
    • Entrepà: Un bon exemple és un sandvitx de bledes amb oli d’alls tendres i mozzarella.
    • Pastís: Amb una base de pasta de full o pasta brisa salada, amb ou, formatge, llet...
    • Mandonguilles o hamburguesa: Combinada amb un llegum perquè tingui cos i un bon sofregit, espècies i herbes aromàtiques.

  • S’acostuma a menjar tant la fulla com la penca en bullits o guisats. Convé consumir-la ràpid abans que es panseixin les fulles, que es deshidraten ràpidament. Si les voleu conservar, va bé guardar-les de seguida a la nevera en una bossa o recipient tancat. Si se us desmaia el manat, el podeu cuinar igualment, però si el voleu revifar el podeu deixar en remull d’un dia per l’altre i les fulles es rehidrataran.

    Són fàcils de plantar a casa, tant si teniu terra com si teniu una jardinera. A mesura que les necessiteu no cal tallar tota la mata, sinó que podeu anar tallant les fulles més exteriors i deixar que la planta segueixi creixent. Si veieu que està a punt d’espigar (es comença a formar una tija al centre), ja la podeu tallar sencera abans que les fulles es tornin massa dures.
    Si en teniu molta, es congela molt bé ja cuinada i la podeu treure quan la vulgueu consumir.

    Tradicionalment també s’han conservat tant senceres com només les penques en salmorra. 

    Les bledes més conegudes són les de penca blanca, però existeixen bledes amb la penca groga, vermella o ratllada. És interessant saber que la remolatxa i la bleda són la mateixa espècie botànica (Beta vulgaris), i que, per tant, les fulles de la remolatxa són bledes que val la pena aprofitar!